Què és el cel sinó un nombre infinit d’illes en el mar de la nit?
Erytheia. Revista d’estudis bizantins i neogrecs
Discussions i ressenyes
La revista d’estudis bizantins i neogrecs Erytheia publica en el número 43 una ressenya del llibre «Navegant pel cel. Contes de déus i estreles», d’Ana Capsir, que compartim íntegrament a continuació:
Ana CAPSIR, Navegant pel cel. Contes de déus i estreles, València: Salom Sabar, 2021. 222 pàgs.
Ana Capsir, autora de Mil viajes a Ítaca, torna a viatjar, en aquest cas sota la cúpula protectora del cel nocturn de Grècia. Des del bressol mirem el sostre –ens recorda l’autora– i passem part de la nostra vida (abans més que ara) dirigint la mirada al sostre del món, a la volta celeste. Ovidi considerava (con-siderare en llatí significa ‘observar estreles’, ‘contemplar el conjunt dels astres brillants’, sidera; d’ací va passar a significar ‘pensar’, ‘valorar’, ‘reflexionar’) que el fet de poder alçar la vista al cel es revela com una marca diferencial entre els animals i l’ésser humà, un aspecte que suposa per a aquest un segell de noblesa que engalana la seua condició. I, en certa manera, també per a alguns d’aquells: «estrellera», se’ns diu en El tesoro de la lengua de Covarrubias, de 1611, és «la bèstia que alça molt el cap, que sembla mirar les estreles».
Tots ens hem corprés alguna vegada davant de l’espectacle celeste, l’anomenat «firmament», una paraula una mica paradoxal, perquè no hi ha res més mutable que l’espai estel·lar, com ens recorda Ana: les fases de la lluna, els planetes (que en grec vol dir ‘astres errants’), les estreles fugaces, etc. Però, alhora, el cel es renova cada dia igual a si mateix. Que apropiat que se’ns recorde en el llibre el lema de Bernoulli, que dorm a la catedral de Basilea: eadem mutata resurgo, que, si l’aplicàrem al cel, podríem traduir així: «Torne a nàixer renovat i el mateix»!
La colonització del cel
No deixa d’impressionar-nos i reconfortar-nos considerar que contemplem les mateixes estreles i moviments que va veure l’home del paleolític, un fet que, sorprenentment, ens uneix a ell. Perquè els humans s’han sentit sempre arrabassats per la fascinació i el temor que mostra la volta celeste des de la nit dels temps, raó per la qual han volgut conquerir aquest espai infinit traçant figures que domestiquen, que fan habitables, els bells i terribles jeroglífics lluminosos. La «colonització del cel» per se és, sens dubte, anterior a l’estudi dels astres a la recerca d’una utilitat, encara que els astres hagen acompanyat també, des de molt antic, pagesos afanyats, pastors humils o mariners atrevits –l’autora d’aquest llibre és navegant– i hagen ajudat els habitants de la terra i del mar a continuar sentint les mateixes vivències que Ulisses: companyia i ajuda en la navegació. Els camins de les estreles, a més –ha deixat dit el poeta Celso Emilio Ferreiro–, també es poden recórrer «amb els ulls encesos / en la tebiesa embriagadora de les faules». I així, el cel ha inspirat sempre els poetes i ha il·luminat llegendes, tant si pugen des de la terra com si s’inspiren en el cel per acabar baixant després a la terra i dialogar amb l’ésser humà i acompanyar-lo.
Un diari de bord
Segons una anècdota de l’Antiguitat, Tales de Milet, absort en la contemplació de les estreles (ací tenim una altra etimologia celeste: «contemplar» significa ‘formar un templum’; procedent de l’arrel *tem, ‘tallar’, ‘delimitar’, tracta de delimitar un espai preeminent, una figura determinada –un temple– en l’oceà de les lluminàries sagrades), Tales, dèiem, va caure en un pou mentre contemplava les estreles, motiu de burla per a una esclava frígia que el va veure. Però el mateix nom de Tales ens fa saber que no són incompatibles la contemplació de la bellesa i la utilitat caiguda del cel. En el llibre es desenvolupen de manera senzilla tots dos aspectes. Podríem dir que el seu llibre és un diari de bord, entés en un doble sentit: un quadern de bitàcola útil per a la navegació i les arts de marinar amb l’ajuda de les estreles, i el lloc on es vessen, en diàleg i companyia permanents, registres molt variats de les seues experiències, inquietuds, records, coneixements i il·lusions. Per això recrea també antigues llegendes recollides ja pels clàssics, com les d’Eratòstenes de Cirene o Arat de Solos, i parla del gegant caçador Orió, de la Lira d’Orfeu, de la forma de Cassiopea i de moltes altres constel·lacions, estreles o planetes. Explica vicissituds històriques relacionades amb la història de l’astronomia, com el concepte d’harmonia musical de les esferes intuït per Pitàgores, o aprofundeix en etimologies com la del nom de Lucifer o el de les Plèiades, la menuda constel·lació que acompanyava la solitud de la poetessa Safo, un estol d’ocells (en grec modern pouliá, ‘ocellets’, i en l’antic peleïades, ‘coloms’) entrevistos al cel, de manera semblant a la consideració de «Cabrillas» entre nosaltres conforme a la nostra fantasia poètica, o reflexiona sobre el nom de la lluna plena en grec modern, pansélinos, ‘la totalment brillant’, o fengári, ‘la que il·lumina’.
L’amor a Grècia
Com és costum en l’autora, en el seu navegar diari mostra el seu amor a Grècia. Què és el cel sinó un nombre infinit d’illes en el mar de la nit? Per això, el llibre s’ompli de lluminàries: descriu llocs com la Samos pitagòrica, Citnos o l’illa d’Elafònissos
«amb la seua gamma de tons que varien des del violeta matutí fins al roig del capvespre, passant per totes les gammes de castanys i marrons al llarg del dia. Les mates i el matoll, abrasats pel sol estiuenc, espinosos i nus com sigil·loses estantigues que projecten ombres filiformes, impossibles fins i tot per als llangardaixos» (pàg. 121),
revivim el port de Kalamata amenaçat per la tempesta, l’estranya terra de Limnares o la menuda illa d’Escorpí (que va ser d’Onassis, tot un personatge tràgic) o qualsevol altre racó de l’Hèl·lade:
«A la platja hi havia un ase marró, amb prou feines distingible del paisatge, que dormisquejava sota la savina de la platja, aclucant els ulls i movent les orelles al compàs de les paraules de la seua mestressa; en els tres dies no l’havia sentit bramar. La pau de l’expressió de l’ama devia haver contagiat el seu cor tossut, i fins i tot quan el renyava, per haver-se escapat muntanya amunt, mirava la vara de càstig amb menyspreu i acudia obedient a la seua crida, deixant-la pujar a la seua gropa pacient» (pàg. 123)
L’autora intenta descriure el sabor de la resina o transcriu cançons gregues. Transmet amb pinzellades poètiques la contemplació del cel i la terra, i la manera de ser dels habitants, els cors dels quals copien el tempo de la mansuetud dels ases i les ones:
«Hi ha una cordialitat innata en aquestes gents que viuen la bellesa mirant el mar, se’ls contagia la naturalitat amb què les ones arriben una rere l’altra davant de la platja, i queden impregnats d’aquesta dolçor de no esperar cap altre regal més gran que la vida» (pàg. 122)
i el que és sens dubte un dels regals de la vida: poder participar de tot allò que naix al cel.
43 (2022) pp. 357-359
José R. del Canto Nieto (IES Madina Mayurqa, P. de Mallorca)
El que s'ha publicat
10 publicacions.
-
Col·laboracions
Nova presentació del llibre «Navegando por el cielo»
El divendres 25 d’abril a les 19:00 h, la Biblioteca d’Alcàsser acollirà una xarrada amb l’escriptora i navegant Ana Capsir, que presentarà els seus llibres Navegando por el cielo. Cuentos…
-
Col·laboracions
Navegant pel cel a la Feria del Libro de Valencia
La Feria del Libro de Valencia, una de les més antigues d'Espanya, és una cita ineludible per als amants de la literatura. Aquest any, entre els llibres que estaran presents…
-
Col·laboracions
Gira de presentació de «Navegando por el cielo. Cuentos de dioses y estrellas»
Des del llançament de la nova edició de l’obra "Navegando por el cielo. Cuentos de dioses y estrellas", Ana Capsir recorre la península per a contar-nos tots els detalls.
-
Col·laboracions
Navegando pel cel en la revista MAR de l’ISM
L’Instituto Social de la Marina dedica la pàgina 4 de la seua revista MAR al llibre recent d’Ana Capsir «Navegando por el cielo. Cuentos de dioses y estrellas». A continuació…
-
Col·laboracions
Ana Capsir presenta el seu llibre a Jesús Pobre
El divendres 11 de novembre, dins de la programació del Certamen de Cine de Viatges de l’Ocejón al Montgó
-
Impulsa Cultura
Programa de la 13a edició del Certamen de Cinema de Viatges de l’Ocejón al Montgó
Presentem el programa de la tretzena edició del Certamen de Cinema de Viatges de l’Ocejón al Montgó, que el 2022 compta amb el suport de la Fundación Salom Sabar. El…
-
Col·laboracions
Presentació a Madrid del llibre d’Ana Capsir «Navegando por el cielo. Cuentos de dioses y estrellas»
El dilluns 7 de novembre, a les 19.30 hores, a la llibreria Robinson de Madrid, l’escriptora i navegant Ana Capsir presenta el seu llibre Navegando por el cielo. Cuentos de…
-
Col·laboracions
Presentació a Dénia del llibre «Navegando por el cielo. Cuentos de dioses y estrellas»
El dijous 31 de març, a les 19.30 hores, a la Biblioteca Pública Municipal de Dénia (Carrer Sant Josep, 6), es presenta el llibre titulat Navegando por el cielo. Cuentos…
-
Premsa
Nota de premsa: Presentació a Dénia del llibre «Navegando por el cielo»
El dijous 31 de març tindrà lloc a Dénia la presentació del llibre «Navegando por el cielo. Cuentos de Dioses y Estrellas», de l’escriptora i navegant Ana Capsir, amb la…
-
Col·laboracions
Col·laborem amb l’obra «Navegando por el cielo»
Quan Ana Capsir ens va proposar col·laborar en una nova edició de la seua obra «Navegando por el cielo. Cuentos de dioses y estrellas», no vam tindre cap dubte. En…
Actualitat
Activitats recents
Col·laboracions
El Riurau Dansa Film Festival comença este divendres a la Marina Alta
Consulta el programa per localitats del festival, que comença este divendres amb un taller i una classe magistral a Dénia.
Actualitat
Mia Ramondt i Enrique Groothuis publiquen un llibre sobre la terrisseria d’Orba i Orbeta
Mia Ramondt i Enrique Groothuis reunixen més d’una dècada d’investigació sobre la terrisseria d’Orba i Orbeta en un llibre que ja es pot comprar…
Col·laboracions
David Martínez i Marta Andreo ofereixen un recital de violí i piano en L’Esperança Coronada
L’Esperança Coronada reuneix David Martínez i Marta Andreo el 26 de novembre a Dénia, amb un programa entre el lirisme romàntic i el virtuosisme.
Impulsa Cultura
Paco Cerdà tanca la temporada de Koinós Dénia
El Premi Nacional de Narrativa 2025 conversarà amb Javier López Alós el 20 de novembre a les 19.00 h a la Biblioteca Pública Juan…
Col·laboracions
Luca Chiantore i Isabel Dombriz porten a Dénia el piano immersiu de The Spherical Piano
Luca Chiantore i Isabel Dombriz obrin la temporada 2026–2027 de L’Esperança Coronada amb The Spherical Piano el 22 d’octubre a Dénia.
Col·laboracions
La Banda de Dénia celebra Santa Cecília amb quatre viatges musicals i la mirada posada en el 75 aniversari
L’Agrupació Artística Musical de Dénia celebra Santa Cecília el 28 de novembre, a les 19:00 h, amb un programa dirigit per Javier Pinto Bañuls.
